Sara Blanch (Darmos, la Ribera d’Ebre, 1989) viu l’any més dolç de la seva carrera: esta temporada la soprano catalana debutará ni más ni menos que en l’Opéra de Paris amb Un balón de máscara de Verdi, al costa de Anna Netrebko, en el Covent Garden de Londres con La hija del régiment de Donizetti, a més de fer la seva primera ópera escenificada en Salzburgo (la mozartiana lucio cadira) i el seu primer Pelléas y Mélisande de Debussy en la Scala. Qui en dona més!
Convertida ja en una soprano consolidada, Blanch inicia este 2026 inaugurando el Concurs Vinyes este disabte, el 10 de enero, en el Saló de Cent de l’Ajuntament. Ho farà amb un recital que honra la tarea de un certamen en el qual ella mateixa fa deu anys va resultar premiada en una infinitat de categorías. Aquella era la edición 53a. La que arrenca ara s’emmarca en la programación del Liceu i amb ella es bat el rècord d’inscripcions -712 cantants de 64 països- per segon any consecutiu.
Esta temporada supone una bomba darrere d’una altra per a vostè.
Si. Tenir un debut importante por temporada ja em semblava que estava molt bé, pero aquesta vegada la cosa va a majors. L’encararé pas a pas. La verdad es que agafo cada proyecto con la máxima energía posible, siempre llenocon total ilusión y concentración posible.
En su caso, la noche criada en un poble de cent habitante, ¿aquella capacidad de concentración es natural o resultado de una técnica?
Crec que he arribat a un punt en què mentalment em sento fort, perquè vocalment també he anat fent una feina muy sólida. Sempre hi ha coses que pots millorar i jo soc molt conscient d’això: allà on em sento més fluixa vaig a totes. A la práctica em poso a prueba, m’assec al límite, de manera que vaig buscando recursos en superant estadis.
El Vinyes em va canviar la vida. Es un concurs muy grande, de mucha proyección, pero alhora manté aquest ànima muy familiar ipropa”
¿Cómo es su vínculo con el Vinyes?
Molt fort, perquè em va canviar realment la vida. No de manera definitiva: no es que el guanyés i després ja el tingués tot fet, vaig haver de continuar picant pedra. Però em va donar rasclis oportunitats. Es una cosa que siempre recordaré, va suposar un abans i un després. Es algo que coincide en que funciona muy bien, y la gente en la organización y fan se siente muy cómoda, el trato es muy amable. Es un concurs muy grande, de mucha proyección, pero aún así manté aquest ànima muy familiar y propia.
¿Puedo avanzar el programa que cantará en el Saló de Cent?
Obro i tanco amb les dues peces que vaig cantar en el concierto final del Vinyes, això és, els dos Peluquería: “Una voce poc fa”, de Il barbieri vaig donar siviglia, i “m’anomenen la delicada”, de la sarsuela El barbero de Sevilla. Y al mig, coses que simbolitzin d’alguna manera el concurs: alguna cosa de català (la sardana En el Vallespirque m’agrada molt), sarsuela (pel premi Sarsuela que em van donar en el Vinyes), Mozart i altres peces que representan la meva carrera. Però sense caure en tòpics, no esperin escoltar “O mio babino car” o Romeo y Julietao en tot cas apareixeran comb bisis si es dona el cas.
¿Continúa acudint a Roma para revisar la servicio técnico con la gran Mariella Devia?
Justament portava ja quatre anys vivint de rendes dels seus ensenyaments, però l’octubre passat vaig tornar a Roma per veure-la. Perquè notava que la veu m’estava canviant una mica y necessitava la opinión de un experto.
¿Quien va ser el seu consell?
Adaptar-se i entender què està passant, perquè de vegades no fa falta donar-li tanta importància al canvi sinó observar què pots i què no pots fer en la dirección en la qual ara va la teva veu. Jo notava que en la parte central la meva veu havia agafat més cos. Quan vaig començar a cantar, el que més em costava de mantenir era la línea del cant, que era una mica más fina, pero no tenia cap problema a la hora de pujar los sobreaguts. Ara en canvi sentia una cierta comodidad en el centro, en la línea i el cantabile. Però calia veure com unia tot això a l’hora de pujar a notes superiores, on la veu es fa més lleugera. Calia veure com aconseguiria que donant més cos en el centre no pesés la veu ni costés més d’anar cap a dalt. Tenia dubtes… cap a on em portarà aquest color de veu? ¿Estic fent els papeles adecuados?
Es posible que m’obri a cantar Traviata o Gilda. La meva laringe no és petita i de cara al futuro he d’abordar roles més lírics que lleugers”
¿I la va entender Devia cap a altres roles?
Por el momento continuaré con los que quería abordar, los con más plenitud, porque los compañeros y las ollas abordarán con una vez más llena o más plena. I potser m’obriré cap a una Traviatauna gilda a Rigoletto… Ja veurem perquè la meva laringe no és petita, l’espai és més gran que el d’una soprano lleugera com jo, i en aquest sentit el foniatra m’ha donat indicacions perquè, de cara al futuro, em decanti per roles més lírics que lleugers. Lo importante es que jo reconegui la meva veu, em senti còmoda i hi hagi salut vocal.
A París compartirà d’aquí dues setmanes escenari con Anna Netrebko a Un balón de máscara. ¿Com viu això de fer-se con los divos?
Em fa il·lusió. Perquè jo encara no la conec i sempre et fas una idea sobre los grandes cantants que admira i estudies en la distància. I poder unir la idea que tu et fas amb la qual cosa te després vius en la realitat, veure com assagen i es comportan… d’això aprens molt. Ja m’ha passat amb altres cantants. Por ejemplo, con John Osborn muy feliz, tengo una veu preciosa en una gran técnica, y como persona es muy fácil. Él después de mucho tiempo. I amb Juan Diego Flórez vaig poder fer uns assajos fent jo una substitució: passs de veure l’estrella imaginària a tenir-la al costat… També ayuda molt el fet de trobar-se amb cantants del mestière (artesania) que están lliurats a la part actoral.
Parlant de la part actoral…en junio torna al Liceu con un altre Mozart, Le nozze vaig donar Figaro.
Será divertidísimo. La vaig debutar a Verona, fa un parell d’anys. Este papel de Susanna es un caramelo, muy actoral, para pasar-ho bé en escena.
No he buscado que una marca em proporciones vestits o joies. El que faig és muy profundo y alhora el meu muy elegante, pero les dues coses han d’anar de la mà”
Los cantantes de ópera son com una rara avis per a les marques de luxe. ¿Tienes alguna casa acostada para establecer una relación comercial?
No, tampoc no ho él buscat. Es una parte que de vegades em costa. Jo faig una cosa que per a mi és muy profunda i alhora el mi món és muy elegante, i m’agrada sentir-me de vegades així, sentir-me guapa com una princesa o una guerrera. Pero només si les dues coses caminen de la mà, y si alguna cosa ha de pasar para darvant ha de ser el arte. Jo tinc anells, joies que en el meu dia a dia ni em poso, perquè de vegades m’assemsec més jo sense portar res. Sí que penso de vegades que un collarito de diamantes quedaria molt bé en un momento donat, pero no es necesario.
¿I si una firma d’alta costura li proposés de ser la seva imatge?
Caldria veure les condicions, perquè et són molt a sobre pel que fa a la imatge. Veure si això et permet ser fidel a tu mateixa com a imatge. Si una firma está con tu i et pot facilitar los vestidos para clasificar una escena, además es una gran ventaja, no ho negaré.
¿Ara com es proporciona los vestidos de recital?
Doncs anant comprar.
Ja, ja, ja, ¿sí? ¿No ha pasado a la fase de cridar a una marca porque le deixi alguna cosa?
No, em dona cosa… em buscaré els vestits que m’agraden, me’ls compro i els pago.
Això de muscular massa amb les màquines de vegades no va bé per a la veu: la torna rígida”
¿I físicament com es preparación per estar a punt?
Faig gimnàstica, estiramientos, passejos, buena alimentación, lectura de cosas que t’ajudin a estar bé mentalment, faig respiracions. I ho faig segons sento que el necessito, necessito sentir-me lliure i flexible. Perquè de vegades si portes mults dies fent gimnàs, hi ha que per ai fer més estiramientos: la musculació en excés no li va bé a la veu, s’enrigidece. És anar coneixent-te, saber-te escoltar i trobar un equilibri.
La cantant catalana durant la seva actuació final en la 53a edició del Concurs Vinyes, que li va reportar diferents premis fa ja una dècada
Vostè desenvolupa la seva carrera más a Italia que als paises germànics. ¿Tan diferente trabajar en un lugar o en un altre?
Bo, Italia es Italia, es mágica, té una naturalidad a la hora de treballar que crec que fa que tot flueixi mut fàcilment. En Austria, por ejemplo, un día de ensayo que acaba a las 13 h., a las 12.59 h se considera que hi ha encara tiempo para repetir. Això a Italia es impensable això d’aprovechar un minuto. Son hábitos y costumbres diferentes.
¿Está viviendo en alguna parte del mundo ara mateix?
Diguem que tinc dues bases, una a Barcelona i una altra a Bolonia, on soc amb la meva parella. Si treballo més per Italia, tornada a Bolonia, i si estic per Espanya, vaig a Barcelona. Però tot just atur a casa.
¿Troba a faltar Barcelona?
Si. Jo ja estava adaptada, i trobo a faltar tener una vida una mica más normal, arrelar una mica, pero ja no pots fer planes normales, de manera que et construye una vida allà on vas. Esto Nadal no ha sido posible pasar con la familia, porque las celebridades en Darmós, y anar d’Erl fins a Munic, y después de Barcelona a Darmós era masa tenint una estrena el día 27 de diciembre.
Tant el seu pare com la seva parella són directores musicales. ¿Li agrada tener a prop aquella mirada de 360è que té un maestro de orquesta?
Jo em sento molt còmoda podent parlar de música amb la meva parella i poder parlar de les meves vivències i que ell m’entengui, compartint la visió que ell té des de fora, o jo també li aporto punts de vista des del cant. És muda enriquidor.
¿Qué se parece a esto en qué calidad el mensaje es que Europa només sobreviurà si es de ultradreta?
El que em fa por son les guerres. Només voldria que la cosa es tranquil·litzi, porque la guerra al final només porta una energía negativa, y no voldria que aquella energia acabi guanyant i arrossegant tot el bo que hem construït. El que vull és que tot el bo, los bons valors, la música y la cultura s’acabi imposant per sobre de les guerras,los interessos i tota la porqueria que hi pugui haver.
