Fa temps que Sara Torres (Gijón, 1991) revisita la seva infantesa. Como no recordar aquellas tardes de estiu en què, envió una nena, passava estona con el seu pare veient documentals d’animals. Lluny de convertir-se en un passatemps soporífer, per a Torres va suposar tot un descobriment. Ha estat ja de més gran quan s’ha adonat de les coses implícitos que aquells films de la natura contenien, amb detalls com la veu en off, “el 99% de les vegades masculina”, interpretant la vida “salvatge” des d’un relat, “gairebé semper de tall èpic” que, com la mateixa escriptora apunta, “explica el vincle heterosexual con destino natural”. I les escenes, semper les mateixes: menjar i sexe. “On queden les imatges més plàcides, en les quals la lleona, simplement, descansa sota loss rajos de sol?
La cambra humana, reflexiona, “acompanya a la vida animal i documenta només allò que li result significativatiu, pero siempre tenint en cuenta un sistema de pensamiento previo”, explica por teléfono a La Vanguardiapoco abans de comenzar la seva gira de promoción pel su nuevo libro El pensamiento erótico (Reservoir Books), un de los assajos más esperados de la rentrée, que la portará a Barcelona, al CCCB, el propio 12 de febrero para conversar con la cantante y compositora Maria Arnal.
La cámara humana acompaña a la vida animal y documenta todo lo que resulta significativo, pero tiene en cuenta un sistema de pensamiento anterior”
L’autora, que ja denotava interès per aquestes temàtiques a les seves anteriores obres, especialmentement a la seva última novel·la, La seducción (Reservoir Books, 2024), explica que fins fa un temps es resistia a fer el pas a la no-ficció amb determinadades matèries. Això que les tractava en profunditat a la seva tesi doctoral, titulado El texto lèsbic: fantasia, fetitxe i futurs queer. “Potser va ser per això. Una editora em va comentar la possibilitat de publicar aquella feina acadèmica, pero vaig pensar que el llenguatge no era l’idoni per arribar al lector, així que vaig començar a escriure de zero considerandot l’après a la universitat amb los libros de teoría però, sobretot, assajant-ho en la vida. No m’ha fet mai vergonya entender la mateixa vida com a espai de coneixement”.
La idea de partir amb amb amb aquestes anades i vingudes a la infantesa –explica Torres – es deu a “la necessitat de recordar com era la Sara d’abans de conèixer les teories. ¿Com percebia el món? Era consciente de que una gran part dels missatges que rebia del món partien d’una èpica heterosexual? Si fem aquell exercici de viatjar cap enrere en el temps, ens podem adonar de com funciona la ideologia en l’educació infantil i com aquesta ens marca molt sobre la manera d’entendre el desig”. I és que –recorda al lector – “de nenes no podem triar quines imatges veure ni quins discursos reviure, pero en la vida adulta ja sí. A la generación dels 90, ia les anteriores, ens ha estat imposible no rebre una versión del mundo basada en una trobada entre oposats, la qual cosa cridem la fantasia hetero-real.
La escritora Sara Torres publica ‘El pensamiento erótico’
En esta pregunta, apunta Torres: “És importante entender que el lenguaje dona forma a la nuestra interpretación de la realidad i, per tant, también a la nuestra passió”. Conscient d’això, assegura que avui volgués asseure’s al costat d’aquella nena davant el televisor per dir-li que, “el que el relat mostra com a raó de ser és només un accident més. Que la vida no reparteix dos papers ni posicions únicas i que no, ni a ella ni a altres nenes no els ha tocat estar a baix per defecte, com a se somete”.
Afegeix: “Hem mirat de forma parcial el món animal, projectant els nostres interessos ideològics human sobre les seves realitats i després hem utilitzat el món animal per justificar la norma humana. Un mecanisme bastant recargolat, pero que ha estat extremadament útil perquè, davant qualsevol dubte, s’apel·lava a la natura, com si aquesta no estigués interpretada per nosaltres”.
La dolçor s’ha convertit avui dia en un acto de resistència”
¿Qué queda, llavores? O quines opciones hola ja? Torres presenta el pensamiento erótico, “no com una ideología, sino com una práctica del oblit de la norma. El pensamiento erótico el que pretén és ejercitar la nuestra possibilitat de relacionar-nos de forma diferente a com ens han ensenyat. I no només fer-ho a través de una sensibilització de l’atenció i d’unes pràctiques corporals determinades, sino también provant de mirar al món amb altres ulls, tenint en compte la seva infinita complexitat i delicadesa”.
Per això, la escritura reivindica el dolçor com a “necessitat per continuar existint”. El problema es que “costa en trobar-la, ja que vivim en contextos cada vegada més buits. El món patriarcal ens ha ensenyat que desitjar la dolçor és de febles i d’efeminats quan, en realitat, avui dia s’ha convertit en un acto de resistència”.
