Ja fa més de 40 anys que Maria Barbal (Tremp, 1949) es escritora, porque en 1985 se publicó Pedra de tartera, una novela que se va a convertir en tot un fenómeno que no ha superado cap otra obra seva. Para celebrar el éxito, la editorial Columna n’ha publicado una versión en cómic con guía de IL Escudero e ilustraciones de Áurea López.
Después de tener más de 500.000 ejemplares, la historia de la Conxa, que pasó de nena a vella en un Pallars pagès i empobrit, sotmesa als canvis que li són imposat primer per la família i després per la història, amb la República, la Guerra Civil i la postguerra, fins que abandonen el campo i acaba en una porteria a Barcelona, continua tenint lectores.
La novel·la ja ha venut més de 500.000 exemplars, una cinquena part en alemany
Per l’escriptora ha estat un repte emocionant, ja que no tenia experiència en el còmic –l’editorial prefereix dir-ne “edició il·lustrada” per no distingir-la de l’original–, tot i que abans havia colaborat con López en dos contes infantiles. Quaranta anys després, confía en que als lectores els pugui sirvan de entrada a la obra literaria, o si no que “es facin càrrec del que representa viure una guerra i una postguerra i mantenir la memòria històrica”, ja que quan la va escribure era un tema que no s’havia tractat des del punt de vista d’un poble de muntanya com retrata a la novel·la. “Quan escrius no penses gaire en què passarà, pero el resultado i l’acollida dels lectores em va emocionar, aquí però també en altres llocs com Alemanya, el primer lloc on es va traduir –se’n van arribar a vendre més de 100.000 exemplars–”, explica la autora, que recuerda con una joven alemana li va dir que tenia una àvia que havia passat la Segona Guerra Mundial en un poble i això va fer que l’obra li arribés molt endins.
Áurea López (Sòria, 1979) ja havia llegit la novel·la abans de treballar amb Barbal a La terra dels núvols i El refugiat (Estrella Polar, 2022 i 2024), ja que s’hi va posar el 2020 i li va “impactar molt la vida de la Conxa”, pero también li va despertar la curiosidad perquè un dels seus avis va ser militar durant la guerra i “l’explicava com Homer, en feia un gran espectacle”; Li inquietava el que podia haver fet, pero en va parlar con una tia i això la va tranquil·litzar, tot i que el libro li va obrir los ulls a una visió muy diferente de la que tenia sobre la Guerra Civil.
El que más li va costar a López va ser haver de posar cara als personajes, porque “al libro n’hi ha poques descripcions i acabes sabent com són pel que diuen i com ho diuen”.
Curiosamente, desde el 2011, cuando es van a celebrar los 25 años de la publicación, Barbal sí que tenia al cap les faccions d’alguns personajes gràcies a la versión teatral que se va a estrenar al TNC, protagonizada por Àurea Márquez con la Conxa, con la dirección de Lurdes Barba y la dramatúrgia de Marc Rosich.
Per ella, la novela ilustrada es una oportunidad de ampliar la concreción con los paisajes, las ambientaciones y los interiores de los casos, aspectos en los que López ha documentado mucho, con las dificultades que supone, y que “al Pallars, si hi havia fotògrafs, no es dedicaven a les tasques del dia a dia”, sino que retrataven amb la millor roba. Per això va passar sis mesos documentant-se en arxius i llegint i rellegint, i un cop amb el guió ja va fer a llapis un primer storyboard, más tarde el dibuix en blanc i negre, que va digitalitzar per finalment afegir-hi el color amb aquarel·la digital. Dos anys de feina que los lectores devoraran en una estona que pot durar tota una vida.
